Butlletí
Ass. Volt-Tour. Num.: 3 (setembre 2006)
Hola a tothom !
Adjuntem aquí a tercera edició del nostre butlletí de la nostra
associació. Hem canviat el format de la capçalera i hem inserit el nou
logo de la associació que va confeccionar en Roger Layola fa uns mesos.
També hem doblat el nombre de tiratge del nostre butlletí doncs cada
vegada tenim més persones interessades en el nostre projecte.
Volem també donar la benvinguda a les dues primeres empreses (Transport
Rent S.L. i Uriswagen) que ens donen suport al creixement i la
consolidació de la nostra entitat.
Moltes mercès també per les aportacions de articles dels nostres
simpatizants i col.laboradors i que fan possible la continuitat del
nostre butlletí.
Us adjunto una foto ben representativa de la evolució del automòbil des
de els inicis del segle XX fins els nostres dies que varem poder
fotografiar a Mazères (Occitània) durant el ral.li solar Phebus de
l’any 2004.
Bona lectura !
Patrick Renau y Meier
Solarcar Helix
(1992)
“Automobile” (1915)
Notícies breus :
Els dies 23 i 24 de setembre s’organitza a Barcelona (Zona Fòrum) una
trobada i ciculació de vehicles elèctrics per dins de Barcelona.
Aquesta activitat anomenada “Ral.li Solar Barcelona” es organitzat per
Fundació Terra i ADTS. Trobareu més informació e inscripció a la web :
www.festivalsolar.org/ralli.html
La sisena edició del ral.li transpirinenc solar Phebus entre Girona i
Tolosa del Llenguadoc segueix creixent i consolidant-se. Els dies 1,2 3
i 4 de juny van sortir de Girona ciutat 25 vehicles participants
(http://rallyesolaire.free.fr) disposats a superar etapes tant dures
com el coll de Pimoerns (1945m) abans de arribar a Tolosa. Els
principals mitjans de comunicació catalans que varen fer cobertura del
ral.li foren:
Premsa
: El Punt, Diari de Girona, El periodico, Catalunya
20 Min, Vilaweb, etc.
Radio
: Radio Girona, Radio Olot, Radio de Vilafant, Radio
Arrels (Catalunya Nord), Onda Cero,
Cadena Ser, Catalunya
Radio, ComRadio etc.
Televisió
: TV3 Comarques Girona, TV3 Telenotícies, TV
Girona etc.
- Proper Ral.li
Phebus 2007.
. S’esta planificant el proper
ral.li solar
Phebus 2007 (Girona-Tolosa de Llenguadoc) per finals de maig o bé
principis de juny. En aquesta setena edició s’esta estudiant la
participació també de vehicles híbrids com a vehicles d’assistència al
ral.li.
A més a més, probablement, a tots aquells participants que vulguin fer
el ral.li sense carregar el vehicle tindran una categoria pròpia.
- “Mou-te amb
el planeta” (setembre 2006)
L’ass. Volt-Tour esta en converses amb la organització PTP (Associació
per la Promoció del Transport Public) per col.laborar amb la exposició
de “Mou-te amb el planeta” per la setmana de la mobilitat (25 set. Fins
1 oct.) i que pretèn concienciar a la societat sobre la vinculació que
existeix entre la mobilitat i el canvi climatic.
- Creació del
la nova web de Ass. Volt-Tour.
L’associació té reservat el domini www.volttour.net i properament es
desenvolupara una plana web molt complerta on es pugui fer tot tipus de
consultes e intercanviar informació.
Llistat de Restaurants on
poden carregar-se els vehicles elèctrics.
A continuació us pasem una relació de restaurants on, prèvia converses
amb els propietaris dels restaurants ens han confirmat que ens deixen
carregar els nostres vehicles :
Restaurants :
1) Rest. Mas Mogent
(Cardedeu, Vallès Oriental, tel : 93 846
06 55)
2) Rest. Collserola Ideal
(Vallvidrera, Vallès Occidental, tel:
93...)
3) Tasca Espinaler
(Vilassar de Mar , Maresme, tel : 93 759
15 89)
4) Rest. Font de les
Planes
(Las Llanuras, Vallès Occidental, tel :
93 280 59 49)
4) Rest. Ciutat Condal
(Barcelona, Barcelonès, tel :
93..)
5) Forn de pa “L’espiga”
(Caldes’Estrac, Maresme, tel : 93
6) Rest. Can Miqueló
(Canyamars, Maresme, tel : 93 795 50 10)
7) Rest. Castell de
Santiga
(Sta. Perpetúa. de Mogoda, Vallès
Occidental
tel : 93 574 58 69)
8) Rest Can Rectoret
(Sta. Perpetúa de Mogoda, Vallès
Oriental
tel : 93 574 18 47 )
El Despertaferro mirant
cap a la cursa d’eficiència energètica
El Ral·li Phebus va començar el dia 1 de juny de 2006 a Girona. Cursa
de vehicles Solars, Elèctrics i Híbrids, enguany entre Girona i Tolosa
de Llenguadoc, a través de les fortes rampes de les carreteres boscoses
dels Pirineus. El dia abans es rebien els participants,
verificant les prestacions i seguretat dels vehicles, definint així
l’ordre de sortida.
Tríptic de presentació
del Rally Phebus
És una cursa on no guanya el mes ràpid sinó el més eficient.
Enguany contàvem amb la participació des de Melbourne del Aurora, un
dels millors vehicles del món. Guanyador de moltes curses
australianes. Disposa d’un motor elèctric de tracció directa
a la
roda amb eficiències en la transformació electromecànica, que diuen
superen el 98%, flux axial, sense ferro, imants de terres rares en
configuració Halbag, estructura de fibra de carboni i magnesi, etc.
Crec que algun dia aquestos motors o la seva filosofia constructiva,
s’exportaran a la resta de vehicles. La gestió
energètica
recupera part de l’energia de frenada i separa la tracció a roda de la
generació d’energia elèctrica, amb un magatzem de
bateries,
on s’hi poden aplicar tots el conceptes de la logística, però amb
limitacions importants en el funcionament transitori, que cal anar
resolent.
Aquestes curses poden ser per a elèctrics i híbrids el mateix que la
formula I en tèrmics: un banc de proves per a les
innovacions. Una cosa tant difosa actualment com el mirall
retrovisor, neix precisament a les curses.
El Despertaferro, és un vehicle electrosolar que va córrer a
l’any 2000 la cursa Sunrace 2000, entre Sidney i Melbourne a través del
desert Australià. Construït a Catalunya, com a projecte fi de
carrera de l’ETSEIB UPC i l’EUSS, per un grup d’estudiants:
l’equip MEDIETRRANI. El vehicle esta exposat des d’aleshores,
al
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a la Rambla d’Ègara
de Terrassa.
Equip MEDITERRANI en la presentació del Despertaferro al Museu de la
Ciència
Alguns dels estudiants del curs passat 04-05 de l’assignatura
“Disseny de vehicles elèctrics i solars”, han format l’equip MONTSENY
per a intentar millorar el Despertaferro, fent-lo més competitiu per al
Rally Phebus. Aquestes dinàmiques de grup, crec que són altament
formatives en estudis d’enginyeria.
La captació fotovoltaica, es va curtcircuitar a Austràlia un dia de
pluja, a través de la fibra de carboni que suporta les cel·les, doncs
es conductora i a més combustible. Durant dos dies vam tenir problemes
dielèctrics fins que no aconseguirem eixugar la fibra de
carboni.
S’ha canviat aquest suport per un altre de fibra de vidre i
polièster, més pesant, però resistent a la pluja. A més s’ha
adoptat una altre estructura elèctrica als captadors
fotovoltaics, en forma de panells intercanviables.
A
Austràlia pensàvem que la cursa es suspendria si plovia, però
no
va ser així. A l’Empordà a finals de primavera quasi segur
que
plou alguna tarda en els cinc dies del Rally Phebus, cal modificar el
disseny, com la selecció natural en biologia.
L’equip Montseny d’estudiants, en contacte amb l’equip
Mediterrani ja professionals, i amb la col·laboració
d’ISOFOTÓN,
ha desenvolupat i construït el nou sistema de captació fotovoltaica a
prova de pluja. Un suport de policarbonat alveolar,
fa els
panells fotovoltaics lleugers, intercanviables, fàcils de refredar i
prou robustos sobre el paper. Cal assajar-los a la cursa per
a
verificar les diverses hipòtesis de partida per a determinar-ne
l’endurància i mantenibilitat.
Ha calgut desenvolupar i construir un nou sostre per al Despertaferro
de les mateixes mides que l’antic, per a emprar-lo durant les
curses. Aquest sostre ha d’ésser desmuntable i autoportant,
doncs
quan el vehicle arriba al fi de la cursa, o abans de la sortida des de
punta d’alba, s’orienta manualment cap al sol per anar
carregant
les bateries.
S’ha intentat millorar l’eficiència del sistema de captació, dividint
en més camps els 8m2 de superfície màxima de cel·lules que la normativa
de la Sunrace permetia. Treballant cada camp per separat s’optimitza el
seu rendiment mitjançant regualdors electrónics que busquen el punt de
màxima potència, desenvolupats especialment per a aquesta aplicació per
ELECTRÒNICA FEIXAS.
Aquest nou sostre i porta d’accés al pilot s’han desenvolupat i
construït en col·laboració amb la Facultat de Nàutica de Barcelona UPC
i la drassana del Consorci el Far, en el contradic del Port de
Barcelona.
Carcassa superior del nou
sistema de captació fotovoltaic
L’elevat component formatiu d’aquesta dinàmica de grup, queda palès en
la decisió de no sortir cap a Girona a les set del matí, per a estar a
la sortida tècnica de les nou a Girona, per a dirigir-se cap al lloc on
l’ajuntament donaria la sortida oficial de la cursa, a les dotze del
migdia, després de mostrar públicament i a la premsa els
participants.
Aquesta decisió va ser força dura de prendre per el grup.
Presa
en calent, amb el camió de transport del vehicle entrant per la porta
del laboratori de màquines elèctriques de l’ETS d’Enginyeria Industrial
de Barcelona. Varen pesar més els criteris de seguretat: les
bateries no eren fixades prou fortes com per a resistir un cop lateral
o una bolcada, i l’accelerador no resultava prou
fiable.
Enrera quedaven mesos de càlculs, de planificació, de
permisos, de negociacions amb sponsors i proveïdors,
d’angoixa
per voler fer l’impossible amb mes dosi d’il·lusió i feina personal,
que de mitjans i de temps disponible. Qui no coneix aquesta
sensació en l’exercici professional de l’enginyeria?
Quasi ho havíem aconseguit, però caldria esperar a un altre
cursa, potser al setembre. El laboratori d’alta tensió on teníem el
vehicle, doncs no cabia enlloc més, semblava un camp de
batalla
després d’un vespre de treball frenètic. Cal dir que el
vehicle
ocupa 6 x 2 metres i quan es treu el sostre per a treballar hi es dobla
l’espai necessari en planta.
Jo era l’únic que havia anat una estona a casa a dormir.
Després
d’acomiadar el transport que ja no necessitàvem, vaig anar cap a Girona
on ens esperava la organització de la cursa, delerosa de que participés
com fos el Despertaferro, el Sunracer Català.
La resta varen romandre endreçant una mica, i després de dutxar se per
treure’s de sobre l’anguniós polsim de fibra de vidre, varen vindre a
Girona per a seguir la cursa com a espectadors. No vàrem
endreçar
prou doncs l’endemà rebia una queixa de l’administradora del
centre, que tot i entendre les circumstàncies, hem retreia
l’alarma provocada entre un grup de personal del centre, en sentir una
forta olor desconeguda que s’escampava per alguns passadissos de
l’escola. Ens havíem deixat una peça de polièster a mig curar
dins del laboratori, això provoca una sentor alarmant per a
qui
no la coneix. No pertany a l’enginyeria l’essència de la dita
popular de “qui no en fa no en trenca”? O es que les coses es fan
soles? Es la nostra maledicció professional, sempre queda algun detall
per a millorar, quan materialitzes l’enginyeria.
Un cop a Girona noto la solidaritat dels altres participants Catalans i
organitzadors, que volien veure corre al Despertaferro tant com
jo.
Es recorda les regles de la cursa, considerada d’eficiència no de
velocitat. Per a donar joc a diverses categories de vehicles,
abans de sortir cadascú ha de dir els quilòmetres que farà, aquell dia
o etapa. Si ho acompleix obté 10 punts per quilòmetre, o 15
si es
en muntanya. Si fa menys distància es resten 5 punts per
km. Si en fa de més sumen 5 punts per km, es important doncs
dir-ho abans i jugar-se’la. Es penalitza amb 300 punts cada kWh de
recàrrega de bateries suplementària, els retards a la sortida o
arribada i les aturades, també penalitzen.
En aquest punt es fa imprescindible una bona telemetría per conèixer el
comportament del cotxe i poder predir la seva evolució durant l’etapa,
per còrrer eficientment i esgarrapar un bon grapat de punts. Les noves
tecnologies dels coches utilitaris s’incorporen al Despertaferro en un
bus CAN que rep totes les variables indicatives del estat del cotxe les
envia al PC situat dins el cotxe de suport. Un posterior anàlisi de les
dades permetrà realitzar una conducció més eficient segons els factors
externs. El desenvolupament de la telemetria es deu a la participació
de FICOSA INTERNATIONAL donant tant material hardware, com el software
necesari per al desenvolupament.
Hi ha etapes quasi impossibles de finalitzar amb els vehicles actuals,
ací rau el repte tecnològic, com va resultar enguany la etapa Prada de
Conflent-Mont Lluis i la Font Romeu-Coll de Pui Morens.
També n’hi ha una de nocturna en un karting i un possible pas per el
túnel de Pui Morens. Algun dia els cotxes eficients caldrà
que
superin aquests reptes, és la filosofia de la cursa, i cal posar fil a
l’agulla.
Sobre el Ter en el Pont de Pedra de Girona, on s’exposen al públic i la
premsa durant dues hores els vehicles, arriben els meus
estudiants i xerrem amb els diferents participants.
Intercanviem
adreces amb l’equip de l’Aurora, el vehicle ha vingut d’Austràlia, però
el pilot es anglès. Tenen una tradició de 25 anys i remenen
pressupostos amb alguns zeros mes a la dreta que nosaltres.
Tinc
la sensació fugissera davant d’ells de que el nostre Despertaferro es
obsolet tot i la feina esmerçada en posar-lo a punt.
La Universitat Autònoma de Barcelona participa amb un petit camió
elèctric emprat en el manteniment i jardineria del campus,
l’equip humà es diferent al nostre, format per estudiants i algun
professor. Ells són els tècnics de medi ambient i els de
manteniment contractats per la pròpia universitat. No sé com
implicar aquest col·lectiu de l’Universitat Politècnica de Catalunya,
doncs poden ser complementaris.
Els vehicles comencen a circular després de la sortida oficial,
escortats per els guàrdies municipals, a carretera oberta seran
rellevats per els mossos d’esquadra.
Pont de Pedra, Girona
La caravana inclou els vehicles de suport dels sunracers. Jo
deixo la cursa una estona i passo a veure a un estudiant meu de
doctorat a la Universitat de Girona. En Jordi es a punt de
finalitzar la tesi i vol que vegi uns prototipus de màquina elèctrica
lineal que ha construït.
Els organitzadors de la cursa ens han invitat a dinar en el punt
d’arribada de l’etapa i m’hi atanso a veure els vehicles i escoltar les
seves incidències. Un lloc força adient: el camp dels
Enginyers a
Vilafant, prop de Figueres. La cursa discorre per carreteres
secundàries per a no entorpir el trànsit. Molts vehicles
faran
marrades importants per no conèixer el camí, consumint més energia de
la necessària.
M’estranya veure arribar el primer el Twike d’en Francesc Baselga
regidor de l’Ajuntament de St. Vicenç de Montalt. Tenim en
cursa
tres Sunracers, dels cinc que volíem participar, molt més ràpids que un
vehicle elèctric amb pedals. Ell no s’ha perdut i m’informa
de
que l’Aurora ha tingut un accident i el gruix de la cursa s’ha
aturat. Les amanides i el sofregit de l’arròs a la marinera,
són
a punt en un espai polivalent i la gent de Vilafant ansiosa
d’obsequiar-nos, ha matinat per tenir-ho tot a punt. Un cop
de
tramuntana ha tombat l’Aurora traient-lo de la carretera cap a un camp
de blat. El vehicle s’incendia possiblement per un
desplaçament
de bateries o curtcircuit en altre lloc. Els mossos
d’esquadra de
l’escorta s’atansen ràpidament al vehicle. Treure el pilot no
resulta fàcil doncs la porta d’accés no es convencional, ell
parla en anglès i el fum omple l’habitacle ofegant-lo. Pot
sortir
sa i estalvi, gràcies a una lleu cremada en un braç d’un dels mossos
d’esquadra.
En cinc minuts hi ha tres camions de bombers i un helicòpter tirant
aigua. El foc s’escampa per el camp fins al bosc abans
d’ésser
dominat.
L’estructura de magnesi, la fibra de carboni o els materials compostos
de caire aeronàutic, fan que en contacte amb l’aigua el foc
sembli abrandar-se.
L’accident condiciona la resta del dia i posa en marxa els mecanismes
de les assegurances de la cursa. Els vehicles corren
assegurats i
amb matrícula Francesa tot i ser experimentals. L’administració
Espanyola encara no es tan innovadora en aquest aspecte.
“Sembla
que l’asseguradora pagarà”, hem comenta Patrick Renau un dels impulsors
de la cursa per la banda Espanyola, a l’hora que m’ensenya
una
foto de les restes del vehicle davant la bandera Australiana, a la
plaça de Vilafant. M’esborrona veure que les restes ocupen
poc
més que una capsa de sabates. Es clar fins el motor es de
materials compostos i sense ferro. Tot ha quedat reduït a
cendres.
L’entrada de l’equip de l’Aurora al menjador, molt més tard que la
resta no passa desapercebuda i son rebuts amb un profund i col·lectiu
sentiment de solidaritat. Cal replantejar molts criteris de disseny.
Potser els vehicles que guanyen a les curses d’Austràlia, no son els
més adients per al Ralli Phebus a resistir els cops de Potser
el
Despertaferro no es tant lleuger ni aerodinàmic com l’Aurora,
però al anar més enganxat a terra, és mes adient per vent lateral. Ara
no crec que estigui obsolet, com pensava a Girona. Com han d’ésser els
vehicles que guanyin el Phebus del futur?. Potser no tant com
cavalls de carreres sinó mes aviat com rucs de feina.
A les bateries hi ha massa energia emmagatzemada, els interruptors
automàtics de protecció cal que seccionin per més de dos llocs el
conjunt de bateries per a esmorteir els efectes dels curtcircuits
interns.
En disseny tècnic com a biologia el que no et mata et fa
fort.
Per al Despertaferro ha estat com una vacuna, esperem que
Aurora
reneixi de les seves cendres.
En aquestes i d’altres cabòries torno cap a Barcelona doncs tinc classe
l’endemà no hem d’oblidar que soc un simple professor d’universtat.
Ricard Bosch Blandos
Professor Dep. Enginyeria Elèctrica, ETSEIB, UPC
Fes-t’en soci de Volt-Tour !
L’associació Volt-Tour pretèn promocionar, divulgar i fomentar la
investigació i el desenvolupament del vehicle elèctric i del vehicle
híbrid perquè aporta millores mediambientals, diversificació de les
fonts d’energía i qualitat de vida als ciutadans.
Els socis de Volt-Tour reben periòdicament el butlletí. Són convidats a
confèrencies, trobades i ral.lis que s’organitzen al llarg de l’any i
poden rebre ajudes econòmiques en qualsevol activitat o desenvolupament
que es plantegi i que fomenti la promoció i el desenvolupament del
vehicle elèctric al nostre país.
Quota soci particular : 35 euros/any
Quota soci empresa : 100 euros/any
Contacte : Eulàlia Castelló (661 668 052)
L’unica associació promotora del vehicle elèctric dels Països Catalans.
Fundada l’any 2000
La motocicleta elèctrica dels
germans Layola
Des de mitjans de 2004, els germans Aleix i Roger Layola estan
desenvolupant una moto elèctrica prou potent per superar els 60 o 70
km/h. A partir de una estructura de una moto PUCH Condor de l’any 1986,
han fet les adapatacions corresponents perque funcioni en versió
electrica.

El motor elèctric es un motor d’imans permantents de 48V amb 6 kw de
potència nominal i15 kw de potència punta. Amb aquesta potència els
inventors preveuen superar els 70 km/h en pla i disposar (amb bateries
de plom de 38Ah conectades en serie) d’una primera autonomia de 25 a 30
km.
Donat que aquesta autonomia pot arribar a ser insuficient, també
estudien incorporar bateries de major capacitat com son les bateries de
liti-io. En Roger Layola ja té certa experiència acumulada sobre el
comportament de aquest darrer tipus de bateries doncs actualment
circula per Barcelona amb una bicicleta que incorpora aquest tipus
d’acumuladors elèctrics.
Els germans constructors Layola preveuen que abans del any 2007 tindran
la moto enllestida per fer les primeres sortides i participar en els
ral.lis o events que s’organitzin.
Finalment mencionar que el pressupost de compra de material que mouen
per fer aquesta adaptació és al voltant dels 1600 euros (*), sense
tenir en compte les hores que inverteixen i que la adquisició de la
estructura originària de la moto PUCH Condor va ser de franc.
Em properes edicions del nostre butlletí de l’associació, els
constructors han promès realitzar un article més elaborat sobre el
desenvolupament i els resultats del funcionament de la moto elèctrica.
Esperem que sigui aixis, i des d’aqui els volem felicitar per la seva
voluntat de tirar endavant aquest projecte desitjant veure-la ben aviat
en les nostres trobades.
Patrick Renau (soci nº1)
(*) 400 euros motor elèctric+ 400 euros controlador + 300 euros
bateries 38Ah + 240 euros varis complements mecànics + 200 euros
componets de moto
Dossier:
Motocicletes elèctriques 2006
(Part 2: Comercials i
prototips)
Distribuïda a Holanda i
anglaterra: e-ton Magic
Aquest scooter d’aire retro i línies agradables proporciona les
prestacions esperades d’un ciclomotor elèctric: Velocitat punta de 45
Km/h, mode econòmic de funcionament, auto-diagnosi, frens de disc i
rodes de 10“.
Incorpora 4 bateries de plomb-gel de 26Ah que li confereixen una
autonomia de 40 a 50 Km. Es poden recarregar al 80% en 4 hores.
Incorpora un variador amb transmissió per corretja. Es fabrica a Taiwan
i el preu anunciat a Holanda és de 2.455 €
Trium Honda
La casa japonesa Honda, lluny de donar l’esquena a la innovació ens van
portar a Barcelona el passat maig tres prototips de caire ben diferent
que l’acosten al món dels elèctrics de tal com també ens han demostrat
amb els automòbils FCX propulsat per cèl·lules de combustible
alimentades amb hidrogen o l’Accord híbrid (la 3a proposta desprès de
l’IMA i el Civic) destinat a fer ombra al “best-seller” dels híbrids,
el Toyota Prius.
Tot i que aquests models es van mostrar al públic l’agost del 2004
continuen ben vigents donant la volta al món a fires i exposicions
sensibilitzant al gran públic envers un futur canvi de propulsió.
En concret ens presenten tres models ben diferents proveït cadascun amb
un sistema de propulsió diferent.
Honda Moped EV
El primer d’ells és un petit ciclomotor, el Moped EV, de 44Kg propulsat
per un motor de 600W (0,8 CV) de segment equivalent a la Yamaha Passol.
De línies senzilles, el xasís està construït en alumini i allotja a la
part central sota els peus les bateries de NiCd de 7,5Ah i 48V que el
propulsen.
El tren posterior conté tant el motor com l’equip de control de la
càrrega i la descàrrega. És capaç de remuntar pendents del 12% i
arribar a 40 Km/h de punta. A 30 Km/h disposa de 30 Km d’autonomia.
És l’hereu directe de l’Honda CUV ES del qual se’n va fer una curta
sèrie per institucions oficials. A qui no li recorda el best-seller Dax?
Honda Numo
El segon exemplar es la Honda Numo, una proposta de ciclomotor híbrid
basat en el Dio 50 Z. Propulsat per un motor de benzina de 4t
LC
SOHC, 4V i injecció PGM-F1 de 50 cc, proporciona 5CV i prop de 60Km/h
de velocitat punta.
Quan arrenca entra en acció el motor elèctric de prop d’un cavall
alimentat per bateries de NiMH situades sota els peus del conductor. Al
arribar a 30Km/h es para el motor elèctric i passa a funcionar el
tèrmic , fent el pas invers en baixar de la velocitat indicada.
Incorpora frenada regenerativa. Aquesta configuració s’estima que
redueix en un 37% les emissions de CO2 i economitza en 1,6 vegades el
combustible consumit i només incrementa en 10Kg el pes del seu germà de
benzina (en total 85Kg).
Pot funcionar en mode només tèrmic amb la funció d’aturada del motor
quan fa més de 4 segons que gira al ralentí. Al girar l’accelerador el
motor prendrà vida automàticament.
Honda FCMC
El tercer integrant d’aquest trio és potser el més interessant i
futurista, el FCMC. Està basat en un scooter de 125 cc semblant al
Pantheon.
Incorpora en el seu ventre una cèl·lula de combustible alimentada per
hidrogen que impulsen el seu motor de 10 Kw fins als 100 Km/h. El
dispòsit d’hidrogen té 13l de capacitat i es comprimeix el seu
contingut fins a 35Mpa. Pot funcionar a temperatures sota cero.
El pes total del conjunt es de 150 Kg. Honda ens ha demostrat que és
possible crear una motocicleta moguda per hidrògen amb emissions de
només aigua amb les mides d’un scooter actual. Fins i tot hi ha espai
per un casc sota el seient com als altres dos motors.
Segons Honda, s’ha fet una miniaturització de la tecnologia emprada al
cotxe FCX en aquest prototip.
La incògnita és si veurem algun d’aquests 3 models algun dia produïts
en sèrie. Si algú calcula que algun d’aquests models pot donar
beneficis no dubteu que els veurem als nostres carrers.
Helio: Una proposta
polivalent
L’Helio és un producte destinat a minvar la pol·lució a les nostres
ciutats. Comercialitzat també amb el nom d’eGO-2 a països anglosaxons
és un curiós híbrid conceptual. En part sembla una bicicleta, un
scooter i també un ciclomotor. Cerca extreure les avantatges de cada
configuració.
De sòlida construcció, compta amb un xasís monocasc per albergar les
bateries i equipament de propulsió al punt més baix del vehicle per
obtenir el millor centre de gravetat possible. El material utilitzat és
alumini de qualitat aeronàutica T6000. La configuració amb bateries
arriba a un pes total de 48 Kg (20 corresponen a les bateries).
Pel que fa a la part de cicle, disposa de rodes de radis amb suspensió
davantera i transmissió per corretja. Un fre de disc davanter i un
V-brake posterior ajudaran a frenar el vehicle on la frenada
regenerativa no arribi. La instrumentació i equipament és la que cal
esperar en una motocicleta matriculable com aquesta.
L’Helio ofereix unes prestacions suficients: 37 Km/h de velocitat punta
i 29 Km/h en pujades amb una pendent del 15%.
L’autonomia anunciada és de 40 Km per càrrega que
opcionalment es
pot fer amb un carregador ràpid en 1h30’. Altrament el temps de càrrega
complerta és de 12h. El carregador normal està integrat al xasís i les
bateries formen un pack que es pot substituir ràpidament.
Compta amb una garantia de 10 anys pel xasís, 1 per la resta de
components i 6 mesos per les bateries. En definitiva, un vehicle
racional per la mobilitat personal.
No ens oblidem de l’atractiu preu: una mica menys
de 1400€ a França.
Un Ciclomotor o una
Bicicleta?
Si bé escapen del focus d’aquest article, el fabricant català de
bicicletes Monty, de renom internacional pels seus productes de Bike
Trial, va treure al mercat ja fa més de dos anys una gama de bicicletes
elèctriques algunes de les quals són més properes a una moto que a una
bicicleta.
En realitat són bicicletes amb pedaleig assistit homologades com a tals
amb un carenat plàstic i un motor de 250W integrat a l’eix de darrera
que poden circular legalment per les vies públiques sense matrícula ni
assegurança. Poden arribar als 25Km/h i portar 95Kg de passatger. Amb
una lleu ajuda del conductor es podran obtenir acceleracions,
velocitats de creuer i autonomies molt millors. Tot un bombó
per
fer desplaçaments curts sense cansar-se ni patir pels “papers”. A part
de dos models de tricicles i una bicicleta ens presenten 3
models
equipats amb llandes d’aliatge de 16”.
La primera d’elles, l’E50 funciona a 36V, disposa de frens cantilever i
una autonomia de 50Km.
Els dos següents models, l’E70(R) i l’E80 porten frens de tambor,
funcionen a 48V i tenen una autonomia de 60 Km.
OFERTES DE VEHICLES
ELECTRICS :
KEWET ELJET3,
legalitzat al
estat espanyol, bateries noves, València . Preu venta 3000 euros.Tel
contacte Stephan Richelli (mòbil : 661 61 51 24)
TWIKE,
pendent legalització, 2 packs Ni-Cd, preu venta 6000 euros. Tel
contacte Patrick Renau (mòbil : 610 60 51 71)
Scoot’Elec,
4000 km, Ni-Cd. Tel contacte Patrick Renau (610 60 51 71)
Els preus d’aquests models van des dels 669 € de l’E50 als 899 € de
l’E80
Aleix Layola
(soci nº5)
TRANSPORT
Solucions de
Transport-Vehicles Elèctrics
En TRANSPORT dissenyem i fabriquem vehicles elèctrics, per tant sense
emissions contaminants, susceptibles de satisfer les necessitats de
cada client oferint solucions a la seva mesura, ferms, amb suficient
autonomia i mínim manteniment.
El nivell de qualitat técnica i, en conseqüència, la fiabilitat, és una
altra constant que defineix els nostres vehicles.
En TRANSPORT personalitzem i adaptem els nostres models a requeriments
concrets de cada client, realitzant un estudi “in situ” i definint
ambos parts el perfil del vehicle.
Nostra enginyeria disseny i desenvolupa tant la estructura mecànica com
la electrónica amb mentalitat molt pràctica assolint aixís l’éxit dels
nostres vehicles TRANSPORT.
TRANSPORT
Parcela 3, Nau 8
08530 La Garriga (Barcelona)
Tel : 93 871 89 82, Fax : 93 871 83 44
transport@transport-2000.com
www. transport-2000.com
OFERTES DE VEHICLES
ELECTRICS:
KEWET ELJET3,
legalitzat al
estat espanyol, bateries noves, València . Preu venta 3000 euros.Tel
contacte Stephan Richelli (mòbil : 661 61 51 24)
TWIKE,
pendent legalització, 2 packs Ni-Cd, preu venta 6000 euros. Tel
contacte Patrick Renau (mòbil : 610 60 51 71)
Scoot’Elec,
4000 km, Ni-Cd. Tel contacte Patrick Renau (610 60 51 71)
KEWET EL.JET2,groc,
66.000 km,
50% bateries semi-noves. A petició es possible noves amb panels solars
100 W, preu aprox 2000 euros. Tel contacte Patrick Renau (610 60 51 71)